El Batle de l'Ajuntament d'Algaida, Francesc Miralles, ha registrat avui matí a la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears les següents al·legacions a l'esborrany de Decret que desenvolupa la Llei 9/2013, de 23 de desembre, que regula l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears.

A més, adjuntam la moció que s'ha presentat per tractar a la propera Assamblea de Batles i Batlesses de Mallorca que es celebrarà el proper dimecres 29 de gener:

Francesc Miralles Mascaró, Batle de l’Ajuntament d’Algaida Illes Balears, amb DNI núm. 78.212.682D i domicili a efectes de notificacions a la Casa Consistorial d’Algaida, carrer del Rei número 6 (07210),  comparesc davant la conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears a l’efecte de formular les següents AL·LEGACIONS enfront de l’esborrany de  Decret  sobre l’ús dels símbols als immobles o mobles afectes als serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

I.              Sobre les autoritzacions prèvies a les manifestacions de la llibertat d’expressió.

Els càrrecs electes locals hem jurat o promès guardar i fer guardar la Constitució Espanyola com a norma fonamental de l’Estat, des d’aquesta responsabilitat i en el moment del desenvolupament reglamentari de la Llei 9/2013 sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears no podem deixar d’expressar la nostra profunda preocupació per a la redacció d’un text legal que sense cap dubte entre en col·lisió amb el text  i amb l’esperit de la nostre norma constitucional, la manca de legitimació activa de les Corporacions locals per a interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’esmentada Llei  en tot allò que no afecti a l’autonomia local no és justificació per a no fer ús d’altres tràmits i moments per intentar complir el compromís de  guardar i fer guardar la Constitució Espanyola com a norma fonamental de l’Estat. L’omissió del deure no és admissible.

L’article 20 de la Constitució Espanyola diu:

1.      Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a.      A expressar i  difondre lliurement els pensament, les idees i les opinions per mitjà de la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b.      A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c.       A la llibertat de càtedra.

d.      A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2.      L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

...

L’article 4 de la Llei 9/2013 estableix:

Article 4

Ús dels símbols als immobles o mobles afectes als serveis públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1 ...

2...

3. La utilització o la col·locació de qualsevol altre símbol diferent dels descrits en els punts anteriors haurà d’esser autoritzada per la conselleria competent.

Ens hem de sorprendre aquí al·legant en contra de l’aplicació d’aquesta norma quan el Consell Consultiu de les Illes Balears en el seu Dictamen 55/2013 ja va il·lustrar el Govern de forma diàfana dient :

“No puede decirse lo mismo del apartado 3 de dicho artículo 4, que dispone que «La utilització o col·locació de qualsevol altre símbol diferent dels descrits en els punts anteriors només es permet si és autoritzat prèviament per la conselleria competent»,por cuanto estimamos que tal norma no está ajustada a derecho. Ello por cuanto atenta contra el derecho a la libertad de expresión, que, con rango de derecho fundamental, reconoce y protege el artículo 20.1 C.E., derecho respecto al cual —al igual que respecto a los demás reconocidos en dicho artículo 20.1— se establece en el apartado siguiente —apartado 2— que su ejercicio «no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa». Lo cual, proyectado sobre el presente caso, significa que no resulta legítimo ni admisible el régimen aludido de «autorización previa de la conselleria competente» previsto en el Anteproyecto examinado.”

En el cas concret de la llibertat d’expressió és evident que el control no pot ser previ perquè la Constitució prohibeix qualsevol tipus de censura prèvia (article 20.2 de la Constitució). Òbviament no podem desconèixer que l’abast de la llibertat d’expressió no és absolut i que hi ha límits a l’exercici del dret fonamental, que  en el cas que ens ocupa estan específicament prevists en l’article 20.4 del text constitucional. Tanmateix, en el supòsit en què es  produeixi  una extralimitació de la llibertat d’expressió, amb vulneració d’altres drets i llibertats constitucionals, els mecanismes de reacció s’hauran d’activar un cop s’hagi produït la ingerència i això perquè així ho estableix la Constitució Espanyola.

La finalitat de l’esborrany de Decret, segons la seva pròpia exposició de motius és:

La finalitat d’aquest Decret és desenvolupar parcialment la Llei 9/2013, de 23 de desembre, sobretot pel que fa al procediment d’autorització que preveu aquest Decret.

Resultant a la vista del text de l’esborrany que el procediment d’autorització al que es fa referència és el de l’article 4.3 que ja fou desautoritzat per inconstitucional per l’òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Davant això ens causa greu preocupació la situació dels funcionaris públics que ocupin el lloc de més responsabilitat en els immobles o mobles afectes als serveis públics propis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els quals es pretengui la utilització o la col·locació de qualsevol altre símbol diferent dels descrits en els apartats 1 i 2 de l’article 4 de la Llei 9/2013, els quals es trobaran entre dos focs, per un costat el règim sancionador regulat pel Títol II de la Llei 9/2013 i per l’altre els articles 404 i 538 del codi penal  quan aquest últim sanciona a “La autoridad o funcionario público que establezca la censura previa…”, encara que aquest precepte ens preocupi encara més pel que fa als membres del Govern i als Diputats del Parlament.

En quan a la competència del Parlament de les Illes Balears per a l’aprovació de la Llei 9/2013 no podem obviar que la llibertat d’expressió, com qualsevol altre dret fonamental, està sotmesa a un règim jurídic molt estricte. Es tracta d’un dret de màxima vinculació, que no té necessitat de desenvolupament normatiu per ser aplicat, però que està sotmès a una reserva de llei orgànica (article 81.1 de la Constitució) i que, a més, disposa de les màximes garanties jurisdiccionals.

És clar que la Llei que aprovà el Parlament  i el Decret que ara es proposa engegar el Govern afecten directament l’exercici de la llibertat d’expressió i esdevé clara la manca de competència del nostre Parlament per legislar constrenyent drets fonamentals.

II.             L’extralimitació de l’esborrany de Decret enfront l’article 4.2.b) de la Llei 9/2013.

La Llei 9/2013 estableix en el seu article 4.2.b):

Article 4

Ús dels símbols als immobles o mobles afectes als serveis públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears

2.       També estan permesos els símbols següents:

b) Els representatius de declaracions oficials d’interès local, autonòmic, nacional o internacional.

Excloent el punt 3 del mateix article els símbols contemplats als punts 1 i 2 de l’article 4 de la Llei del procediment d’autorització que al mateix s’estableix.

Doncs bé, l’esborrany de reglament afegeix, a l’article 4 b), als símbols representatius de declaracions oficials d’interès local un “plus” per tal de que es permeti el seu ús als immobles adscrits a serveis de titularitat de la Comunitat Autònoma,  que  “... siguin assumits expressament pel Govern de les Illes Balears mitjançant un acord del Consell de Govern que s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears”.

El Reglament no pot ser més restrictiu que la Llei que desenvolupa i  menys en una regulació reglamentària que incideix, com hem vist,  en un dret regulat a la secció 1ª del Títol II de la Constitució reservada a Llei per l’article 53 del text constitucional

III.            Sobre la garantia institucional de l’autonomia local.

Per altra banda el Govern no té cap competència per a tutelar mitjançant Decret el que és d’interès local àmbit estricte de l’autonomia municipal consagrada constitucionalment. A aquest respecte podem remuntar-nos als inicis del nostre règim constitucional per repetir amb el Tribunal Constitucional (sentencia 4/1981, FJ 4) quan afirmava:

“... la autonomía garantizada por la Constitución quedaría afectada en los supuestos en que la decisión correspondiente a “la gestión de los intereses respectivos” fuera objeto de un control de oportunidad de forma tal que la toma de la decisión viniera a compartirse por otra Administración.”

 Així com a la Sentència 27/1987:

«Como este Tribunal ha precisado en varias ocasiones, dicha autonomía hace referencia a la distribución territorial del Estado en sentido amplio del término, y debe ser entendido como un derecho de la comunidad local a participar a través de sus órganos propios en el gobierno y administración de cuantos asuntos le atañen, constituyendo en todo caso un poder limitado que no puede oponerse al de unidad estatal».

I  la de 28 de julio de 1981 que recordava un cop més :

«El orden jurídico-político establecido por la Constitución asegura la existencia de determinadas instituciones, a las que se considera como componentes esenciales y cuya preservación se juzga indispensable para asegurar los principios constitucionales, estableciendo en ellas un núcleo o reducto indisponible por el legislador.../... la configuración institucional concreta se refiere al legislador ordinario al que no se fija más límite que el reducto indispensable o núcleo esencial de la institución que la Constitución garantiza. Por definición, en consecuencia, la garantía institucional no asegura un contenido concreto o un ámbito competencial determinado y fijado de una vez por todas, sino la preservación de una institución en términos reconocibles para la imagen que de la misma tiene la conciencia social en cada tiempo y lugar».

Per tot l’al·legat vos pregam que retireu l’esborrany de Decret sobre l’ús dels símbols als immobles o mobles afectes als serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, arxivant sense més tràmit el procediment per a la seva aprovació.

Algaida, 27 de gener de 2014.